Aquestes son les flors que esperava poder-te portar, però estic lluny. Com sempre la Betsi ha complert per les dues...
Avui fa 5 anys dia del pilar, la Betsi i jo estàvem assegudes a taula menjant un deliciós dinar a casa la tieta Pilar. Entre riures i riures, parlàvem de les aventures de l'estiu de les coses viscudes i inevitablement de tu... en aquell moment no teníem la més mínima idea que les nostres vides estaven apunt de canviar radicalment.
Xq tu ho vals, ho valies i ho valdràs.
Perquè encara estàs present cada dia a les nostres vides, perquè ens dones forces per lluitar i per tirar endavant. Perquè cada petit esforç que fem el fem per tu i amb tu. Perquè des d'on siguis ens dones l'empenta que ens fa falta per afrontar el dia a dia. Perquè sense tu no seriem el que som. Perquè els teus somriures ens venen el cap quan el nostre cos no té més forces per seguir endavant. Perquè cada victòria nostra a la vida, és una victòria teva. Perquè ets única i irrepetible, especial i sobre tot important.
Bueno el hivern s'acosta i amb això el fred, la neu, els dies curts, foscos, però sempre recordarem l'esquiada a Puigcerdà, les "locures" d'aquells dies... qui ens anava a dir que amb el temps ens sentrariem i deixeriem de ser aquelles nenes bojes que no tenen por a res, que qualsevol cosa és possible per elles, que amb un simple fem això capgiraven el món i realitzaven les mil aventures... perquè juntes hem fet de tot, hem gaudit de la vida i hem viscut feliçment, perquè puc dir amb la cara ven alta que érem felices, que estàvem plenes de vida i d'activitat.
Felicitat pura i dura...Tot i estar lluny de casa avui, tinc el meu cor allà amb la gent que més m'estimo i amb els que ser que em necessiten allà per seguir sent feliços... perquè aquesta foto reflexa l'alegria del meu cor, l'alegria de tenir a les persones que tinc el meu costat i de haver tingut a les persones que he tingut al meu costat, perquè cada persona ha deixat una petjada en mi importantíssima i m'ha fet la persona que ara sóc i espero que segueixin deixant petjada i cada dia em facin una millor persona.
Gràcies, gràcies i gràcies...
Per acabar donar les gràcies a la millor cosina del món, perquè tot el que fas es únic, especial i irrepetible. Perquè tens la capacitat de sorprendrem encara ara després de tants anys juntes. Perquè tens aquelles petits detalls que donen ganes de córrer i omplir-te de petons fins que el meus cos ja no tingui forces. Perquè amb tu el meu costat ser que no hi ha res impossible, que tot és possible i que estaràs allà per ajudar-me afrontar tot els petits o grans reptes que la vida em depara... Simplement gràcies per estar a la meva vida i per ser com ets: única, especial, tossuda, persistent, lluitadora, valenta, poruga, simpàtica, antipàtica, freda, tenaç, plena d'amor pels altres, alegra... i mil i un adjectius que fan que siguis LA MILLOR.
.PD: Gràcies per portar tu les flors per les dos, per recordar-te de mi, perquè aquests detalls fan que siguis tant i tant important i especial. T'estimo moltíssim....
